Àrea temàtica
Disciplines de suport > Química

ca - estany n m
es - estaño
fr - étain
en - tin
sbl - Sn

Definició
Element metàl·lic del grup IV A de la taula periòdica, molt dúctil i mal·leable, poc dur i poc resistent a la tracció, que presenta tres varietats al·lotròpiques enantiotròpiques, l'estany blanc, el gris i el fràgil. Normalment actua amb valència +2 i +4, malgrat que també es pot presentar amb -4. El seu nombre atòmic és 50, la seva massa atòmica 118,69, i el símbol Sn. Si hom el frega amb la mà se'n desprèn una lleugera olor. Rar en estat natiu, l'estany es presenta, sobretot, en forma d'òxid; el seu mineral més important és la cassiterita (SnO₂). Ateses la seva inalterabilitat i la seva resistència a la corrosió, hom empra aquest mineral per a la protecció de certs metalls, com el coure i el ferro. En la indústria alimentària és emprat sota la forma de tubs o de làmines i també per a la fabricació de llauna, que absorbeix més de la meitat de la producció de l'estany. També la indústria farmacèutica l'usa per a tubs i recipients.

Nota
La denominació estany prové del llatí stannum.